Cronica – Segunda Acampada al Penyagolosa.

Este fin de semana hemos tenido la oportunidad por segundo año de descubrir los rincones de Peñagolosa en un ambiente festivo y montañero, para conmemorar nuestra primera acampada fundacional.

El viernes dejamos el calor de Valencia para acercarnos al parque natural del Penyagolosa, después de reencontrarnos e instalarnos, los más pequeños disfrutaron de diversos juegos nocturnos mientras los más adultos nos permitíamos conversar y disfrutar de ese cielo estrellado que es difícil ver en Valencia.

 El sábado nos acercamos al centro de interpretación para conocer de primera mano más sobre nuestro querido parque natural.

Después de almorzar comenzamos un circular subiendo hasta el Pla de la Creu por el gr33 y de allí al Mas de Mor y al Mas de Xiquetes, para continuar descendiendo hasta volver nuevamente a nuestro inicio.  Fue una ruta muy bonita que nos permitio disfrutar de buenas vistas y del bosque y la naturaleza de la zona.

Por la tarde ya de vuelta a la zona de acampada, pudimos realizar un juego de orientación en el que todos disfrutamos muchísimo. Después tuvimos la grata visita de Amat Sanchez  presidente de la junta rectora del parque de Penyagolosa que nos estuvo hablando sobre cuestiones del parque.    Mientras, los más pequeños disfrutaban de juegos varios.

 El domingo mientras los más aventureros subían al Penaygolosa, los más tranquilos nos dedicamos a hacer parte del GR8 hasta la Font de L´Espino.  Disfrutando de un rato de tranquilidad y juegos diversos.

Por la tarde quedaba lo más duro, desmontar y recoger todo para volver a Valencia.  Volver al día a día, pero con el pensamiento de volver al año que viene a conmemorar todos juntos y por tercera vez nuestra fundación como Societat Excursionista de Valencia.

 

 

 

Crónica de Familias – Montanejos

El pasado domingo 8 de Junio, disfrutamos de un día en plena naturaleza, en un lugar de paisajes magníficos: Montanejos.

La ruta se hizo muy amena y sin el calor sofocante de estos meses de casi verano. El día amaneció nublado y durante todo el día estuvo amenazando lluvia, que finalmente se transformo en una tormenta a la hora de comer. Menos mal que ya estábamos de vuelta en el pueblo.

La ruta transcurría circularmente por el barranco La Maimona, permitiéndonos disfrutar de las impresionantes vistas de las paredes que forman el cañón. Después de la ruta llegamos a comer al pueblo, momento oportuno para refugiarse de la lluvia.

El tiempo nos dio otro respiro por la tarde, con lo que pudimos disfrutar del tan esperado baño, por peques y mayores, en la zona de la Fuente de los Baños.

Sin duda una ruta recomendable, especialmente en Familias!

 

Detalles de la ruta:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/montanejos-ruta-sendero-la-bojera-barranco-la-maimona-25672108

 

 

 

 

Ruta Junio – Montanejos-Excursión y baño.

 “… y a la poftre entro en poder de la familia de Valtierra que baxa a efte Reyno, de don Pedro Ximenez de Valtierra que vino a fu conquista y recibió de mano del Rey los castillos de Cafelmontán y Montanejos”

Patrimoni Històric

els BANYS
marco histórico Montanejos

Propers a la Font dels Banys, al marge dret del riu, es poden veure els vestigis del que van ser els antics banys àrabs.

Es diferencien dues estructures, d’una banda hi ha un parament de pedra calcària de forma semicircular, dividida en tres cossos i que està adossada a una altra construcció de planta quadrada amb dues obertures en un dels seus murs. Es creu que aquesta construcció és posterior per la diferència de factura constructiva i que, probablement, es tractés d’un molí d’aigua. A més, es pot contemplar una extensa xarxa de xicotetes sèquies que porten l’aigua.

Tant per accedir a les restes com al Paratge Natural de la Font dels Banys, es pot fer una passejada pel camí asfaltat que voreja la llera del riu Millars. L’inici del sender es troba al costat del Balneari.

MARC HISTORIC

El Regne de València, al llarg de la història, ha patit el pas de diverses civilitzacions i totes elles han deixat la seua empremta sobre el territori. En aquest cas, parlem de la influència de l’Islam sobre la cultura. Segons explica la història, entre els segles XII-XIV, les terres de l’Alt Millars depenien de l’emir abu- Zayd fins a l’arribada del rei Jaume I.

L’Emir va arribar a un pacte amb el conqueridor, es va transformar al cristianisme i li va retre vassallatge. També li va fer entrega dels castells de Morella, Ares, Culla, Peníscola, Segorb i Xèrica a canvi de la seua ajuda per a les lluites internes.

Més tard aquestes terres passarán a mans de Pedro Ximénez de Valterra, com a compensació per la seua intervenció en el sofocament del alçament musulmà contra Abu-Zayd, a les comarques del Millars-Palància. L’historiador i cronista, Francisco Diago, cita en el seu llibre Anals del Regne de València (f.362):” y a la poftre entro en poder de la familia de Valtierra que baxa a efte Reyno, de don Pedro Ximenez de Valtierra que vino a fu conquista y recibió de mano del Rey los castillos de Cafelmontán y Montanejos”.

Resto de los bañosEstructura dels Banys

L’estructura bàsica d’aquests banys era similar als banys romans:

  1. APODYTERIUM, en aquest cas Bayt Al-MASLAJ (lloc saludable) era una sala que servia d’accés, tenia una temperatura normal i la seua funció era doble, d’una banda a l’entrada al recinte servia de vestuari i a la eixida com a zona de descans, de xerrada, de relax, etc.
  2. FRIGIDARIUM o Bayt al -BARID era una sala freda, de murs grossos per la necessitat de mantenir la temperatura i el vapor. Normalment solia ser més estreta que la resta d’estades i tenia una planta tripartida amb arcs i columnes.
  3. TEPIDARIUM o Bayt al WASTAMI era una sala tèbia, de planta senzilla, normalment d’una sola habitació, solia ser gran per que era on més temps passaven els banyistes.
  4. CALDARIUM o Bayt Al-sajûn, era una sala calenta, on es prenien els banys calents. L’estada no era molt gran per que la permanència del banyista era curta donada l’elevada temperatura.
  5. SISTEMA DE CALEFACCIÓ estava format per una caldera que se situava sobre el forn, realitzat de maons refractaris que irradiaven calor al caldarium, i se situava prop d’aquesta sala. A través d’un arc i un passadís voltat el forn situat baix el sòl es comunicava amb el hipocausis, sala d’un metre d’alçada amb pilastres i revoltons per on circulava l’aire. Un altre element bàsic e important era l’aigua de manera que aquest tipus de construccions s’ubicaven prop de pous, deus, fonts, sínies, aljubs o per mitjà de canalitzacions per a ser escalfada i portada a les diferents sales per canonades, l’evacuació d’aigües es feia mitjançant un embornal.

L’ESGLÉSIA

Iglesia Montanejos

L’església parroquial de Montanejos està dedicada a l’Apòstol Sant Jaume, patró de la localitat, i va ser construïda a finals del segle XVIII, (1782 -1798) sobre un temple anterior del segle XVI.

En el seu creuer la cúpula, sustentada per quatre petxines, en què es representa als quatre Evangelistes escrivint: Sant Marc (i al costat del seu animal simbòlic, el lleó), Sant Lluc (a qui es representa com a pintor de la Verge), Sant Joan (al costat del seu animal simbòlic, l’àguila) i, finalment, Sant Mateu (al costat del àngel que li inspira). Totes aquestes pintures estan realitzades al fresc per Lluís Antoni Planes, a la fi del segle XVIII. Segueixen l’estil que marca l’Acadèmia de Belles Arts també anomenat academicisme, caracteritzat pel classicisme, la moderació, l’equilibri i la norma.

El campanar es troba proveït de tres campanes, dues antigues que daten de 1869, una crida María del Rosari (nota SI) i una altra Sant Jaume Apòstol (nota RE) i una tercera de 1914 anomenada Jesús, Maria, Josep (nota MI).

Hermita Montanejos

L’ERMITA

L’ermita de la Mare de Déu dels Desemparats està situada al barri de l’Alqueria i data del segle XVII. Al segle XVIII va patir una remodelació que li va aportar la imatge actual, destacant el seu campanar i el seu pòrtic.

La seua estructura és d’una sola nau, amb xicotetes capelles laterals adossades als murs. Presideix l’altar del presbiteri la Mare de Déu dels Desemparats i, a banda i banda, Sant Josep i la Immaculada Concepció.

Cal destacar la bellesa de les rajoles del campanar, que daten de la segona meitat del segle XVII i de principis del segle XVIII. Són rajoles quadrades de quart, amb el seu dibuix complet en quatre parts. Representa una roseta quarterada, fulles corbades, fruits i una palmeta en l’angle.

EL CASTELL

El Castell de Montanejos es troba en una posició estratègica, sobre el cim d’una muntanya situat al marge esquerre del riu Montán i des del qual es domina part d’aquest, del riu Millars, tota la plana que forma el seu pas per Montanejos, els camins que baixen des de la zona de Cortes d’Arenós i Zucaina i les actuals poblacions de Montán i l’Alqueria.

Aquest tipus d’arquitectura defensiva va complir un important paper social, polític i cultural durant la dominació musulmana i les lluites entre els regnes de taifes. Després dels diferents conflictes bèl·lics de l’època, el castell va perdre la seua funció, i poc a poc, va ser abandonat i deteriorat. Aquest procés de ruïna es va veure reforçat, en moltes ocasions per la reutilització dels materials de les fortaleses per a la construcció de bancals, habitatges i corrals.

Restes arqueològiques

Les restes que es poden contemplar actualment, són tres estructures diferenciades: dues torres i un aljub, així com alguns trams de muralla.

La Torre Nord és de planta rectangular i presenta fàbrica de maçoneria irregular amb abundant argamassa. La Torre Meridional també és planta rectangular i la seua paret sud presenta un sòcol de grans blocs de pedra escairada de forma basta, i rematada per un tram de maçoneria irregular. El Aljub és rectangular amb coberta abovedada, fabricada amb pedres unides amb argamassa, en la part superior central es localitza el compluvium.

EL PONT DE SANT JOSEP

 Aquest pont de Sant Josep va ser edificat en 1803 sobre el riu Montán, té  estructura de tres arcs de mig punt i està realitzat en pedra. Pel seu interior circula una xicoteta sèquia que porta aigua de reg fins a La Alqueria, d’ací la seua denominació de pont-aqüeducte.

A la meitat de la construcció s’alcen dues capelletes, a banda i banda, que posseeixen sengles panells ceràmics en els quals es representen a la Verge dels Desemparats i Sant Josep. En la restauració de 2008, es va comprovar que la imatge de la Verge és un postís que es va alçar en una època posterior a la de la seua construcció. Aquest fet confirma l’origen del nom popular del pont.

Puente de San José Montanejos
EL MOLÍ
El Molino Montanejos

A la vora del Millars encara es poden observar les ruïnes de l’antic molí fariner del segle XIX. En l’actualitat, s’estan duent a terme diferents obres per a la seua restauració, preservant intacta l’estructura externa de l’edifici.

El molí no era un element aïllat, es trobava annexionat a una xarxa de canalitzacions que permetia la correcta distribució de l’aigua del riu durant tot l’any. Els molins tradicionals utilitzaven per al cobrament el sistema de  “maquila”, que consistia en un cobrament en espècie, l’amo del molí es quedava amb un percentatge de la farina obtinguda en la mòlta.

A partir del segle XIX, van aparèixer nous molins en règim de fàbrica, que incorporaven innovacions tecnològiques i oferien un millor producte. Ja en el segle XX s’instal·len les primeres fàbriques de farina, que acaparen tot el mercat de cereals, de manera que els molins tradicionals van haver de tancar les portes.

 LA TORRE ÀRAB
D’origen islàmic, es troba enmig de la població, davant l’església, integrada dins de la façana de l’antic Palau dels Comtes de Vallterra. És un monument declarat en els registres de Béns d’Interès Cultural del patrimoni valencià

És de planta circular i alçat cilíndric i està construïda amb còdols de diferents mides provinents del riu. Actualment està adossada a l’antic palau dels Comtes de Vallterra. Es conserven únicament els murs mestres exteriors, ja que els interiors van ser enderrocats.

Aquest tipus de fortificacions també denominades ATALAYAS no eren construccions aïllades, sinó que formaven part d’una eficaç xarxa d’edificacions, tenia per finalitat controlar una determinada extensió de territori. Al capdavant d’aquestes xarxes es situava un castell principal, anomenat HINS pels musulmans, construït sempre en un punt d’elevada altitud i amb orografia complexa.

Dependents d’aquests bastions existien altres fortificacions secundàries capaços d’albergar xicotetes guarnicions, i entre tots ells, en els punts més estratègics, es col·locaven les torres sentinelles, Sajra, que constituïen l’últim element de tot l’entramat defensiu.

FONT: www.visitmontanejos.com

LA RUTA QUE FARMEM:

Powered by Wikiloc

Crónica de familias – Castillo de Mauz-Suera

El domingo tuvimos la oportunidad de disfrutar de un fabuloso día en familias.  La sección de familias nos fuimos a la Sierra de Espadán para visitar el castillo de Mauz-Suera. 

Comenzamos la excursión con una subida hacia el castillo rodeados por el bosque Mediterráneo de la Sierra, que nos protegió del sol de estos días de finales de mayo. La subida dura, pero muy bonita, nos dio como recompensa la vista a las ruinas del castillo de Mauz-Suera.  Visitado el castillo y después de haber almorzado nos pusimos en marcha para continuar nuestro circular, ahora ya quedaba lo más fácil.

Desde el castillo el recorrido es todo el rato de bajada hacia el pueblo de Sueras nuevamente. A mitad del recorrido tuvimos la oportunidad de poder refrescarnos en la Fuente de Castro.

Desde allí, en poco menos de una hora, nos encontrábamos nuevamente en el pueblo. Momento para disfrutar de los columpios y la gastronomía de Sueras.

Sin duda un día fantástico y una ruta totalmente recomendable.

 

 

Ruta Mayo- Sierra Espadán – Vista al Castillo de Mauz-Suera

Sierra Espadán – Vista al Castillo de Mauz-Suera

Ruta recomendada para todos los públicos.
El único tramo un poco más durillo es la subida al Castillo, pero se sube bien sin problemas..
Desde el castillo a Sueras, es casi un paseo y es hora de disfrutar del paisaje.

Las joyas de la corona de esta ruta son dos : la primera ,las ruinas del Castillo de Mauz , ( origen musulmán, s. XII) , una maravilla tanto por el Castillo como por el lugar donde está enclavado, desde donde disfrutamos unas vistas espectaculares . La segunda son los Órganos de Benitandús , unos roquedos impresionantes con el pantano del mismo nombre a sus pies . Un lugar de una gran belleza paisajística.

Además, como en casi todas las rutas que recorren nuestra querida Sierra de Espadán, pasaremos por una gran variedad de lugares hermosos, como las fuentes de Castro y De L´Avellaner , el Mas de la Campana (con su olivo bicentenario y su campana hecha con la cabeza de un obús de la guerra civil que cayó en un olivo cercano y no estalló. En la campana está pintada la fecha de 1936 y la frase”viva el bon humor”), frondosas umbrías y barrancos como el de Castro, preciosos alcornoques, los restos de varias trincheras de Guerra Civil , un antiguo horno de cal…

Powered by Wikiloc

 

Lugar de quedada aparcamiento de Suera a las 10h. https://goo.gl/maps/wv4RZh4PHv62

 

Crónica de familias – Ruta del agua de Buñol

El último fin de semana de febrero las familias del SEV disfrutaron de una excursión fabulosa en Buñol recorriendo la Ruta del agua.

Hicimos un recorrido circular de poco más de 10km disfrutando de los paisajes y del agua con las interesantes cascadas de la Cueva de las Palomas y la Cueva del Truche.

Nos reunimos a las 10 de la mañana en la localidad de Buñol y después de ver que estábamos todos los inscritos y dadas las instrucciones para la actividad, comenzamos a andar.   Dejando atrás la localidad tras un pequeño recorrido cerca del rio, comenzamos a subir una empinada cuesta que fue lo más duro de la jornada, pero al estar aún frescos y con muchas fuerzas finalmente la superamos. Mientras subíamos pudimos contemplar también las vistas del castillo de Buñol.

Una vez arriba nos esperaba un terreno semiplano y tramos de bajada hasta la Cueva de las Palomas. Mientras tanto pudimos disfrutar de los iniciales colores de la primavera viendo los almendros en flor.

También íbamos quitándonos capas de ropa ya que veníamos preparados para el frio pero finalmente hizo un día fantástico.

En la Cueva de las Palomas hicimos un pequeño descanso para recuperar fuerzas y almorzar, mientras disfrutábamos de esa pequeña cascada que se descuelga en este paraje.

Una vez recuperadas las fuerzas nos pusimos otra vez en marcha, ahora todo cuesta abajo, para alcanzar la cueva del truche a la hora de comer.

En la cueva del truche volvimos a disfrutar de otra cascada, esta vez algo mayor, mientras comíamos en el merendero habilitado.

Desde aquí, nos esperaba un pequeño recorrido hasta donde habíamos dejado los coches. Disfrutamos de unos minutos de descanso en grupo en un bar cercano, mientras los pequeños quemaban las últimas energías en el parque de columpios adyacente

Sin duda disfrutamos de una jornada fabulosa ¡.

 

 

      

 

Ruta Abril- El Cim del Bartolo al Desert de les Palmes -Benicassim.

Para esta excursión se requiere estar inscrito en la Societat Excursionista de Valencia.

“Desert de les Palmes”, el nom de la serra prové de la presència d’una congregació carmelitana, orde que denomina “desert” a un lloc aïllat, allunyat de les temptacions mundanes, on es retiraven ermitans o ascetes dedicats a la vida meditativa espiritual.

La segona part del nom és deguda a l’abundància del margalló (chamaerops humillis), l’única palmera endèmica d’Europa.

Aquesta serra litoral paral·lela a la costa està situada en la zona més elevada de la Plana Alta, i marca la frontera entre el Pla de Cabanes al nord i la Plana de Castelló al sud. El seu cim és el pic de Bartolo, abans conegut com a munt de Sant Miquel, amb 729 m sobre el nivell del mar; destaca també la Creu del Bartolo monument religios erigit primer al mateix pic i després a prop. Un altre element orogràfic singular és la falla que apareix al voltant del castell de Montornés.

Tant la serra del Desert de les Palmes com la serra de les Santes formen part d’un plec anticlinal de materials del paleozoic. És un dels dos únics llocs de la província de Castelló on apareixen les pissarres, que, amb el seu to negrellós, i juntament amb la roca roja del Triàsic, la grisenca del juràssic i cretaci, i el verd dels pins, doten la serra d’un ventall de colors impactants.

Aquesta serra presenta un típic clima mediterrani amb un fort període de sequera durant l’estiu i amb pluges màximes a la tardor.

Junt amb la serra de les Santes, la serra del Desert de les Palmes constitueix un parc natural de la Generalitat Valenciana, el Parc Natural del Desert de les Palmes.  Aquest paratge de 3.200 hectàrees  fou declarat parc natural pel govern valencià el 16 d’octubre de 1989.

La vegetació del parc natural es troba en un estat de regeneració a conseqüència dels greus incendis que va sofrir entre 1985 i 1992,  però tot i així encara és molt interessant. El sòl existent permet el creixement de l’alzina surera i de la carrasca, però a causa de la transformació de l’ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seva presència és molt escassa. També hi ha arbusts com l’arboç, el marfull, el matapoll, l’aladern i canyes (Arundo donax).

La fauna de la serra és variada destacant el gripau llevador, el llangardaix ocel·lat, el lludrió ibèric la colobra d’escala entre els rèptils i amfibis. La població d’aus és molt rica destacant l’àguila cuabarrada, el xoric, el tallarol esparverenc, el xot, el mussol, el mussol banyut o el dux entre les rapaços. També són comuns la perdiu, la tórtora, la tallareta, el colltort o el corb.

La presència de la congregació carmelita ha dotat a la zona de dos importants monuments com són el Monestir antic i el Monestir nou. Degut a les necessitats econòmiques que sorgiren a finals del segle XIX en la congregació carmelitana, es començà a produir una beguda a partir de diverses plantes de la serra anomenada licor carmelità.

A més, en el parc es troba un patrimoni arquitectònic important com les runes del castell de Montornés i del de Miravet que daten de l’època musulmana, l’ermita de les Santes(1617).  

També cal destacar-hi el Castell Vell i l’Ermitori de la Magdalena, lloc on es trobava antigament la ciutat de Castelló de la Plana i a la que acudeixen els veïns de la capital en romeria de les canyes durant les festes de la Magdalena des de l’any 1378.

També s’hi ubica el Centre de Conservació de la Tortuga Mediterrània, a prop del monestir carmelita actual.

Quedem a les 10 h. al centre d’interpretació del desert de les Palmes

Ruta 1: Pujada al Bartolo. Itinerari circular pel mas d’Huguet

Duració: 1 h 45′
Distància: 6,8 km

Desnivell: 329 m
El començament de ruta està en el Centre d’Informació, des d’on ix una senda que puja a poc a poc.Transcorre entre un dens i variat matoll en què observarem diferents espècies d’estepes (Cistus monspeliensisC. albidusC. salvifolius), arboç (Arbutus unedo), llentiscle (Pistacea lentiscus), càdec (Juniperus oxycedrus), romer (Rosmarinus officinalis), etc.
La senda desemboca en una pista de terra. En aquest punt, en el qual girarem a la dreta, podem observar enfront de nosaltres la imponent mola del Morico (694 m). Continuem caminant i a uns 300 m trobem la font de la Mola en la qual podrem aplacar la set. Un poc més endavant prendrem la pista que gira a la dreta i que ens porta entre una vegetació en estat de regeneració natural, en què podem trobar principalment pi pinastre (Pinus pinaster) i alguns exemplars de surera (Quercus suber).
Parada 1
Des d’aquest punt observem la Plana, la serra d’Espadà i el port de Castelló. Fixem-nos en les diferents coloracions que presenten les roques, on els grisos de la calcària es diferencien dels roigs del gres. Continuant per la pista, passarem pel costat del mas d’Huguet, típic habitatge rural tradicional.
Parada 2
Uns 50 m més endavant, arribarem a una pista asfaltada que serà la que ens conduirà fins al cim. També tenim la possibilitat, en aquest punt, de començar el descens, si girem cap a la dreta i seguim les indicacions. Si optem per continuar cap al cim, ascendirem per la pista asfaltada durant una distància de 1500 m i, deixant la creu del Bartolo a l’esquerra, arribarem al mirador (parada 3).
Parada 3
Des d’ací podem albirar les dues vessants del paratge, la plana i les platges, però també les muntanyes del Maestrat, el pla de l’Arc i tot l’interior castellonenc. Els pobles de Cabanes, la Pobla Tornesa, la Vall d’Alba, etc; les Agulles de Santa Àgueda a l’est, el Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca al nord-est, el Parc Natural de la Serra d’Espadà al sud-oest, el pic de Penyagolosa al nord-oest. Els dies més clars veiem a l’horitzó, la bella silueta de les illes Columbretes, reserva natural i, més al sud, el cap de Sant Antoni, al Parc Natural del Montgó.
Si seguim uns tres-cents metres per la pista, arribarem al punt més alt del recorregut i de tot el paratge, de 729 m. Al pic podem trobar l’ermita de Sant Miquel. Durant aquest passeig podem observar algunes aus com ara xoriguers, corbs, puputs i oronetes, i gran varietat de palometes i altres insectes, depenent de l’època de l’any. Amb sort, podrem observar en les altures, vigilant, l’au guardiana d’aquestes terres, la important àguila de panxa blanca (Hieraaetus fasciatus), considerada com a vulnerable en el Catàleg d’espècies protegides.
El descens s’efectua per la pista asfaltada, per a després agafar novament la pista del mas de Huguet que ens conduirà en un dels seus encreuaments cap a en Centre d’Interpretació.

 

Ruta Marzo- Por la sierra Calderona “El Gorgo”

Sierra Calderona-Subida a la Cumbre de El Gorgo desde el Tristany.

Desde el Molino iremos con los coche unos 3’5 km por pista forestal hasta la Masía del  Tristán donde almorzaremos. Desde allí tomaremos la ruta interpretativa que nos lleva por detrás de la Masía al Collado de Villacampa  para ascender directos a la cumbre del Gorgo (900m) , la mas alta de la sierra Calderona Al regreso sobre las 14 h comeremos en  el area recreativa anexa al Tristan..y tras la comida haremos un juego de orientación con pistas para padres y niños para regresar a Valencia sobre las 17 h ( 1 h de viaje aprox).

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/el-gorgo-desde-tristan-1762255

Powered by Wikiloc

Punto encuentro:

A las 10 H en Molino de la Ceja ( antes de llegar a Gatova tomar camino que por la derecha sube en 2,7 km dirección al Tristan por camino rural asfalto al primer Molino en un altozano).

Punto de Encuento: https://goo.gl/maps/iBCUXsRkgf72

Foto Punto de encuentro

 

 

“Ruta de l’aigua de Buñol”

DE RUTA AMB EL BOTÀNIC, EL PAISATGE DE L’AIGUA

  • 29.11.17 Escrit per   secció: Oci Verd de Espores.org

Sens dubte una de les experiències més refrescants i sorprenents que podem trobar a mitja hora de la capital és un itinerari circular conegut com la “Ruta de l’aigua de Buñol”, on l’aigua és la protagonista que modela paisatges impressionants com el de la Cueva del Turche, el Charco del Mañán i la Cueva de las Palomas. Una experiència molt recomanable amb o sense guia, ja que està senyalitzada, i que resulta especialment desitjable a principis d’estiu, quan la calor és més palesa, ja que podeu aprofitar per a donar-vos un capbussó a les fresquetes aigües dels rius Juanes i Buñol. Per la seua banda, la tardor i la primavera, després d’una bona temporada de pluges, ofereixen l’oportunitat de gaudir de l’espectacularitat dels salts d’aigua.

 

DEL PARC DE SAN LLUÍS A LA CUEVA DEL TURCHE

El fet que aquesta ruta siga circular permet emprendre-la en un sentit o un altre. Avui la començarem en direcció a la Cueva del Turche, que és la tendència més habitual, encara que a l’eixida que vam fer “De ruta amb el Botànic” decidim fer-la en sentit contrari.

 

Arranquem la marxa des del mateix poble de Buñol, al parc conegut com a Sant LLuís, i des d’on, després d’un breu recorregut pel casc urbà s’accedeix al parc fluvial del riu Buñol i a la coneguda senda de l’aigua.

Després d’un bonic passeig entre pollancres de la zona fluvial, i oliveres i garroferes, dels camps de cultiu, anem a poc a poc deixant arrere els terrenys agrícoles per a endinsar-nos en un terreny forestal dominat per matoll mediterrani esguitat de masses de pi carrasco fins a arribar a la nostra primera parada tècnica, la Cueva del Turche.

Cueva del Turche. Imatge: Olga Mayoral

 

Es tracta d’un bonic conjunt geològic format per un llac emmarcat en un gran amfiteatre de roca calcària on cauen les aigües del riu Juanes, afluent del riu Buñol, formant una cascada d’uns 60 metres d’altura (encara que poc cabalosa a l’estiu o en anys secs) i on a més podem gaudir d’un particular microclima durant tot l’any, cosa que s’agraeix després una llarga caminada sota el sol estiuenc. Important, no oblideu la gorra i el protector solar, a més del vestit de bany i unes sandàlies d’aigua, si voleu donar-vos un bon capbussó al llac. D’altra banda, si feu l’excursió a la tardor o primavera, si el canvi climàtic ho permet, veureu la cascada en tota la seua esplendor.

Després de prendre l’esmorzar, aprofitant el berenador habilitat en la zona, reprenem la marxa, aquesta vegada cap amunt cap al naixement del riu Juanes.


DEL CHARCO DEL MAÑÁN A LA CUEVA DE LAS PALOMAS

Reprenem la marxa però aquesta vegada cap al Mirador del Turche, on tindrem una altra perspectiva de la cova i des de ens dirigirem ja cap al Charco del Mañán. Després de passar diverses gorgs de diferents grandàries arribem per fi a aquest enclavament emmarcat per la vegetació.

Charco Mañán. Imatge: Olga Mayoral

Charco Mañán. Imatge: sendesimuntanyes.blogspot.com.es

 

Si visitem la zona a la fi de primavera o estiu, podrem gaudir dels baladres serpentejant al costat del riu i rierols que marquen amb el to rosa de la seua floració els cursos d’aigua. El baladre (Nerium oleander) és una espècie mediterrània, típica de rambles i cursos d’aigua, que és molt emprada en jardineria per ser un arbust verd tot l’any. No obstant açò convé tenir certa precaució a causa de la teua elevada toxicitat.

Detall del baladre (Nerium oleander)

 

Encara que menys cridanera, cal destacar la presència en aquesta zona de “mansegares” de Cladium mariscus, un jonc elevat i de tija triangular que forma comunitats protegides per la Directiva Hàbitats. Els “mansegares” són denses formacions de joncs elevats que adornen les ribes de llacunes i cursos d’aigua.

El Charco del Mañán, a més d’oferir un paisatge d’aigües profundes i boniques tonalitats verda maragda, inclou una altra formació molt atractiva que al seu torn està protegida per la legislació europea. Es tracta de les formacions tovàcies generades per l’aigua carbonatada pròpia del nostre territori. Aquests hàbitats posseeixen un singular interès, tant geològic com a florístic, apareixent associats a cursos o salts d’aigua i xicotetes coves o “rezumaderos”.

A l’escassetat i xicoteta grandària d’aquests sistemes naturals hem d’afegir la seua fragilitat, ja que són de ràpida resposta a xicotets canvis ambientals i al calcigament. Estan dominats per molses i falgueres, sent la falguera més cridanera i representat en el Charco dek Mañán el culantrillo de pou (Adiantum capillus-veneris), espècie característica de “rezumaderos” pels quals l’aigua carregada de carbonats va precipitant xicotetes capes de carbonat càlcic formant les toves o travertins.

Cueva de las Palomas. Imatge: suelasdesgastadas.blogspot.com.es

Cueva de las Palomas. Imatge: suelasdesgastadas.blogspot.com.es

 

Però encara queda el millor, així que seguim el nostre camí cap a la sorprenent Cueva de las Palomas. Un lloc màgic protegit entre grans penyes i de gran interès històric, ja que compta amb diferents restes arqueològiques del paleolític superior, igual que en la Cueva del Turche, i també de l’edat del bronze. Escenari a més de la pel·lícula dirigida per Antonio Hernández i protagonitzada per Sergio Peris Mencheta “El Capitán Trueno y el Santo Grial”.

I no és d’estranyar, ja que sembla el lloc perfecte per a acollir-se a la meitat de la muntanya, a més amb una font permanent d’aigua cristal·lina. Aigües que es creuen amb propietats terapèutiques, sobretot contra els càlculs renals, la hipertensió i la gota, la qual cosa explica que a prop puguem trobar les restes del que en el seu moment va ser un balneari.

Antic balneari proper a la Cueva de las Palomas. Imatge: mochuelorutero.blogspot.com.es

Panoràmica tardorenca de la Cueva de las Palomas. Imatge: andamontesenblog.blogspot.com.es

 

Però tornant a la cova, destaquem la bellesa de la seua gran piscina natural excavada en la roca on podeu aprofitar per a donar-vos un segon capbussó després de la pujada una mica tortuosa, i fins i tot visitar el naixement del riu, molt prop d’allí.

 

DESCENS CAP AL PARC DE SAN LLUÍS

Seguim cap amunt una mica més fins a un xicotet altiplà entre pistes forestals. L’ascensió val la pena fer-la amb tranquil·litat, la qual cosa evitarà sofocaments innecessaris i permetrà tenir una perspectiva general del territori circumdant, constituït per un mosaic de cultius de secà alternant-se amb xicotetes masses forestals en les zones més elevades i xicotets horts de regadiu al fons del vall i proximitats del poble.

Vista des del Mirador del Monte de la Cruz. Imatge: andamontesenblog.blogspot.com.es

 

Ara ja sí, comencem l’esperada baixada cap al punt d’inici de la ruta. De camí farem una última parada en el Mirador del Monte de la Cruz, on podrem gaudir d’una bona panoràmica del poble, inclòs el seu castell en ple casc històric, que podem aprofitar per a visitar per la vesprada després d’un merescut dinar en una de les seues tradicionals ventes, record d’aquelles èpoques en què Bunyol era una important parada de diligències que unien l’altiplà amb el litoral.

Castell de Buñol. Imatge: doraexploradorateam.blogspot.com.es

Detalls del Castell de Buñol. Imatge: valenciabonita.es

 

Acabem la ruta de nou al parc de Sant LLuís Beltrán, on trobarem una ermita dedicada al patró del poble al costat d’un xicotet deu. Recordem que al marge de la famosa tomatina, Buñol té un castell de gran interès cultural, que inclou habitatges a l’interior del seu recinte. Val la pena cercar a algun entès del territori que ens acoste les històries dels habitants que vivien en el seu interior i a un sistema organitzatiu molt curiós i poc habitual.

font: espores.org   29.11.17 Escrit per   secció: Oci Verd

LA RUTA:

 Salimos a las 10 desde el parkin del parque de San Luis de Buñol.

Nosotros realizaremos la ruta en el sentido contrario a las agujas del reloj.

Powered by Wikiloc